Diables Maurina
The browser should render some flash content, not this. Go to Adobe Page and Download Adobe Flash Player Plugin.

La Maurina

planol-la-maurinaHistòria

Documents medievals del segle XI, nomenen l’existència del mas Marsans, situat més enllà de la riera del Palau, cap a les Aymerigues, tenint com a paisatge de fons les siluetes de les muntanyes de Sant Llorenç i de Montserrat.
Ens trobem a l’època del naixement de la Terrassa medieval, coneguda com a Castell de Terrassa, en el llatí de l’època, "Castrum Terraciense" o "Terracium Castellum", era un petit nucli habitat que es va ampliant al voltant d’una torre: l’actual Torre del Palau, construïda al segle XII, tot i que feia uns tres segles que a la mateixa ubicació o en un indret proper existia una fortificació més antiga de la qual no n’han quedat rastres. En aquell temps, la població es repartia en petites viles envoltades de camps de conreu. La Vila de Terrassa, va anant prenent forma a l’interior de les muralles entre els segles XIII i XV, arribant a convertir-se en el nucli d’un territori rural que va patir poques transformacions al llarg dels segles.
Tenim constància de l’existència del Mas Maurí cap al segle XVII en aquesta mateixa zona; els noms de Marsans i Maurí pertanyen a la mateixa nissaga familiar. Cap al segle XVI una branca de la família va deixar la vida de pagès i es va instal•lar a la vila que creixia a l’altra banda de la riera del Palau (l’actual Rambla d’Ègara), prosperant fins al punt que dos dels seus membres van esdevenir alcaldes de Terrassa: en Pau Maurí i Dolcet el (1803) i en Josep Oriol Maurí i Suris (amb tres mandats, entre els anys 1815 i 1841).


Amb el pas dels anys es derivarà, una nova denominació: la Partida de la Maurina. No se sap l’emplaçament exacte, però si que la masia va ser enderrocada a mitjans del segle XIX, (es creu què amb la construcció de la línia del ferrocarril del nord).
Un dels referents històrics del paisatge d’aquesta zona era un torrent: el torrent de la Maurina, que originàriament baixava pel que ara és el carrer Felip II.
L’època d’expansió de la Terrassa industrial va ser a principis del segle XX, arribant a convertir-se en una de les capitals del tèxtil català i espanyol. El paisatge de la zona va començar una lenta transició del món rural a la vida urbana.
El Parc de Desinfecció que hi ha vora de la carretera d’Olesa, es va construir l’any 1915. Cap als anys 30 es va començar l’ampliació cap a l’oest del barri de Ca n’Aurell amb un eix nord-sud que era l’actual avinguda d’Àngel Sallent. Aquesta avinguda, no ha estat mai completada segons el seu disseny original, el pla urbanístic del 1933, no va tenir gaire en compte l’accidentada orografia del terreny…
Als anys quaranta, comença a prendre forma a l’oest de Terrassa, en un paisatge de turons i torrents, de forts desnivells, el que aleshores es coneixia com una "barriada". Les primeres construccions eren cases molt senzilles, que van anar ocupant espais en el que anys després serien els carrers Calderón de la Barca, Mallorca, Orà i Duc de Gandia.

 

No hi havia serveis ni planificació, pels torrents baixaven les aigües negres a cel obert, es barrejaven la pols i el fang pels carrers, no hi havia aigua corrent, ni electricitat… Van ser els propis veïns els que van construir el primer col•lector a pic i pala. Aquesta zona seria coneguda popularment com "el barrio de las latas", d’aquest primer nucli urbà esdevindria als anys cinquantes i seixantes el nou barri de La Maurina. Els terrenys propers a l’avinguda Àngel Sallent, es van reservar per a operacions immobiliàries més ambicioses en el desenvolupament de Terrassa.
El barri, va anar prenent forma molt lentament equipant-se d’alguns serveis que han deixat una forta empremta en la memòria popular. El fet de l’arribada dels Salesians l’any 1956, va ser decisiu per oferir a moltes generacions d’infants l’accés a l’escola obrint-li les portes a una millor vida. un altre pas endavant per al barri va ser la inauguració de l’escola pública Germans Amat l’any 1961.
Aquest barri va patir l’impacte directe i indirecte de la riuada del 62, degut a la seva orografia, transformant definitivament el paisatge. L'actual Riera del Palau va dividir el territori en dos, construïda com a transvasament per desviar el torrent que desembocava a la Rambla d’Ègara. Aquesta infraestructura era necessària per evitar futures riuades, però no es va tenir en compte el seu impacte futur i va acabar esdevenint una barrera. 2012 09 29  2 Diada Diables Maurina 0118
Un dels grans reptes de la Terrassa del segle XXI és la seva canalització, la transformació de l’actual Ronda de Ponent en un passeig urbà i el relligament dels dos barris que hi ha a banda i banda, el Roc Blanc (nascut als anys vuitanta i noranta, a partir del suburbi de les "Islas Perdidas" i de l’antic "femer del Fava", a la carretera d’Olesa) i la Maurina.
Aquest paisatge de torrents i esvorancs, de cases i carrers que van anar ocupant tots els espais disponibles, d’oliveres i conreus que van anar desapareixent, seria l’embrió del que ara és, en la primera dècada del segle XXI, el barri de la Maurina.

The browser should render some flash content, not this. Go to Adobe Page and Download Adobe Flash Player Plugin.

Cataclysm is a trademark, and World of Warcraft and Blizzard Entertainment are trademarks or registered trademarks of Blizzard Entertainment, Inc. in the U.S. and/or other countries.

This site is in no way associated with Blizzard Entertainment



| Designed by LernVid.com |

T O P